El principi de lliure circulació de capitals i les excepcions a aquest, entre les quals es recull el dret dels Estats membres a adoptar mesures per raons de seguretat o d’ordre públic, s'estableixen en els articles 63 a 66 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.
L’any 2017, la Comissió Europea va proposar l'adopció d'un marc comunitari per impulsar el control de la inversió estrangera directa per part dels Estats membres, a fi de trobar un equilibri entre l'obertura general de la UE als fluxos d'inversió estrangera directa i la defensa dels interessos essencials de la Unió.
Com a resultat, es va aprovar el Reglament UE 2019/452, de 19 de març de 2019, per al control de les inversions estrangeres directes en la Unió, el qual va establir un marc per al control de la inversió estrangera directa per motius de seguretat o d’ordre públic, en línia amb els instruments de control que han posat en marxa la major part dels països de l'OCDE.
El Reglament (UE) 2019/452 preveu que els Estats membres puguin avaluar els riscos per canvis significatius en l'estructura de propietat d'una empresa o bé en les característiques clau dels inversors estrangers i orienta sobre l’aplicació del control d’inversions, ja que ofereix una llista no exhaustiva de factors que poden tenir-se en compte per determinar si una inversió estrangera directa pot afectar la seguretat o l'ordre públic i estableix un mecanisme de cooperació entre Estats membres per afavorir l'eficàcia del control d'inversions. A més, estableix l'elaboració d'un Informe anual sobre l'aplicació del Reglament, per part de la Comissió Europea.
A Espanya, des que es va introduir el control de les inversions exteriors l’any 2020, es regula en l'article 7 bis de la Llei 19/2003, de 4 de juliol [PDF], sobre règim jurídic dels moviments de capital i de les transaccions econòmiques amb l'exterior, la disposició transitòria única del Reial decret llei 34/2020, de 17 novembre [PDF], de mesures urgents de suport a la solvència empresarial i al sector energètic, i en matèria tributària, i el Reial decret 571/2023, de 4 de juliol, sobre inversions exteriors.
La normativa estableix la necessitat d'obtenir autorització administrativa prèvia per a una sèrie d'inversions estrangeres directes a Espanya que es considera que afecten l'ordre públic, la seguretat pública o la salut pública, sempre que es tracti d'operacions:
Així mateix, en aplicació de la disposició transitòria única del Reial decret llei 34/2020, de 17 de novembre, també se sotmeten a autorització les inversions de residents de països de la Unió Europea o l'Associació Europea de Lliure Comerç quan el seu valor superi els 500 milions d'euros o es dirigeixin a empreses cotitzades a Espanya, sempre que inverteixin en algun dels àmbits inclosos en l'apartat 2 de l'article 7 bis de la Llei 19/2003, de 4 de juliol.
Per sol·licitar les autoritzacions d'inversió, s'ha d’emplenar el Formulari per al procediment d'escrutini d'Inversions Estrangeres [DOCX] [105 Kb] (Última actualització a 14 de novembre de 2023), el qual s’ha de remetre a la seu electrònica.
La realització d'inversions estrangeres a Espanya sense sol·licitar autorització quan sigui preceptiva o amb incompliment de les condicions que estableix aquesta té consideració d'infracció molt greu a l'efecte de l'aplicació del règim sancionador previst en el capítol II de la Llei 19/2003, de 4 de juliol.
Estan sotmeses al seu règim propi i requereixen també l'obtenció d'autorització administrativa prèvia:
També es pot consultar si una operació d'inversió s’ha de sotmetre a algun dels règims de control d'inversions a través del mateix formulari i en la mateixa seu electrònica ja indicats a partir de l’art. 9 del Reial decret 571/2023. Es tracta d'una consulta vinculant i amb un termini de trenta dies.
Les dades agregades d'operacions subjectes a control d'inversions els anys 2020 i 2021 es poden consultar aquí:
Per saber-ne més, es recomana consultar el detall de la normativa aplicable. Aquest text no té valor normatiu.
Gràcies pels vostres comentaris.
