La Unió pel Mediterrani és una organització intergovernamental formada per 43 països, els 27 Estats membres de la Unió Europea (UE-27) i 16 països riberers del Mediterrani (no-UE), que el seu objectiu és promoure la cooperació i potenciar la integració econòmica de la regió mediterrània. Un element clau de la integració econòmica és l'establiment de cadenes globals de valor (CGV).

Aquest estudi analitza lesCGVexistents entre la UE-27 i els seus socis per identificar aquells sectors que ofereixen la major possibilitat d'expansió de les CGV europees a la regió mediterrània. La necessitat actual de reconfigurar les CGV ofereix una oportunitat per reforçar la integració dels països no-UE en les cadenes europees, tant perquè la producció externalitzada per les empreses europees en altres països més llunyans, fonamentalment asiàtics, s'instal·la en ells com perquè són receptors d'inversions directes per a noves CGV.

Els països no-UE són molt heterogenis en termes de grandària, renda per càpita o competitivitat, així com en les seves capacitats logístiques, element essencial de la seva inserció en les CGV. No obstant això, comparteixen algunes característiques comunes, entre elles la seva baixa posició en capacitat d'innovació el que mostra la rellevància que para ells té inserir-se enCGV i accedir així als avanços tecnològics dels socis. Tots ells, excepte Mauritània, han signat acords comercials bilaterals amb la UE-27. A excepció de Turquia i Israel, la seva participació en les exportacions mundials de mercaderies és inferior al 0,2%, per la qual cosa un major desenvolupament de les CGV europees afavoriria la seva inserció en el comerç internacional.

La UE-27 és el major soci de CGV d'aquest grup de països, especialment com a destinació de les seves inputs intermedis utilitzats en les exportacions (el que es denomina, forward participation o participació cap a endavant), mentre que el seu pes com a subministradora d'inputs utilitzats en les exportacions dels països no-UE (el que es denomina participació cap a enrere o backward participation) és inferior. Des de 2003, s'ha incrementat la presència de la UE-27 en la participació forward dels països socis mentre que s'ha reduït la seva participació backward. En 2022, la UE-27 va proveir menys de la meitat del valor afegit estranger de les exportacions dels socis, a causa del major pes dels inputs provinents de tercers països, entre els quals destaca la Xina.

La tendència actual a la reconfiguració de les CGV és una oportunitat per reforçar la integració en el si del Mediterrani, mitjançant una tornada a la UE de la producció que prèviament s'havia localitzat en els socis, alhora que parteix de la producció localitzada a Àsia pot ser relocalizada en els socis. Aquests tenen alguns avantatges competitius enfront dels països UE que els fan atractius per situar en ells algunes fases de les CGV, avantatges en costos laborals, càrrega tributària o complexitat regulatòria. Si bé tenen desavantatges enfront dels països asiàtics en costos i preus, ofereixen una major proximitat geogràfica, l'haver signat acords comercials amb la UE-27 i la possibilitat de contractar petites partides. Les seves majors febleses són la manca de capital humà i qüestions de logística i transport. Pel que es refereix als sectors productius, energia, agricultura i alimentació i begudes són els que tenen un major potencial per participar en CGV entre la UE i els seus socis.